Blog

Mares d’òpera

La figura de la mare no abunda en el repertori operístic. Hi ha poques heroïnes que siguin mare, i tampoc hi ha massa mares entre els papers secundaris rellevants.  La mare no té lloc en el triangle clàssic, ja sabeu, tenor que vol seduir la soprano i baríton que intenta impedir-ho… Repasseu les grans heroïnesContinua llegint “Mares d’òpera”

D’una lluna rosa i grisa…

Les donneurs de sérénadesEt les belles écouteusesEchangent des propos fades,Sous les ramures chanteuses… …Tourbillonnent dans l’extase D’une lune rose et grise,   Paul Verlaine   La superlluna rosa que estem disfrutant  aquests dies de confinament -encara que només sigui per la finestra-, fa pensar en els gran moments lunars de la història de l’òpera iContinua llegint “D’una lluna rosa i grisa…”

Adieu, notre petite table

Ens tocava fer Manon… espero retrobar-vos ben aviat i poder-la disfrutar plegats/des a la Casa Elizalde. Mentre us proposo treballar una mica, per començar, un dels moments més singulars de l’obra: l’ària Adieu notre petite table. He triat aquest fragment perquè -a part de que és esplèndid!- representa un moment de contenció emocional davant d’unContinua llegint “Adieu, notre petite table”

Un Va pensiero virtual

A l’Òpera Nabucco, el poble jueu ha caigut presoner de l’exèrcit asiri… El cor Va pensiero és el clam d’aquest poble empresonat, un cant a la llibertat esgrimit en temps de Verdi, el seu compositor, per defensar l’alliberament del poble italià oprimit per l’Imperi Austríac. Des d’aleshores el Va pensiero ha estat pel poble italiàContinua llegint “Un Va pensiero virtual”


Follow My Blog

Get new content delivered directly to your inbox.

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: