Quina delícia, respirar aire fresc!

Un de tants esdeveniments estroncats per la pandèmia ha estat la celebració del 250 aniversari del naixement de Beethoven… som molts els aficionats que preteníem viatjar fins a Bonn per disfrutar de la gran exposició de commemoració, dels cicles de concerts i fins i tot de la gran prímicia, la versió robòtica de la 10 simfonia… S’havia d’estrenar el 28 d’abril, i s’ha aplaçat pel mes de novembre…

Avui, 2 de maig de 2020, per fi podem sortir a passejar una estoneta després de tants dies de confinament… Un bon moment per recordar O welche lust, el sublim cor de presoners de Fidelio. Tancats a les masmorres de la presó de Sevilla, tiranitzats pel fosc governador Pizarro, els presos surten una estona a respirar aire fresc… Leonora ha convençut el carceller Rocco per a que els  permeti sortir.

O welche lust és un d’aquells fragments operístics que emocionen per la seva autenticitat i senzillesa. Amb un llenguatge propi del classicisme vienès, Beethoven va desplegant lentament una frase meravellosa, que s’obre com les portes de les cel·les i s’il·lumina a mesura que els interns surten a l’aire lliure.

La reconciliació, la gratitud, l’esperança, i al mateix temps un gran clam de llibertat… moments característics de l’univers beethovenià, que queden perfectament representats en aquest cor. Serveixi d’homenatge i reconeixement a totes aquelles persones que avui tampoc poden sortir al carrer: