Les donneurs de sérénades
Et les belles écouteuses
Echangent des propos fades,
Sous les ramures chanteuses…
…Tourbillonnent dans l’extase
D’une lune rose et grise,
Paul Verlaine
La superlluna rosa que estem disfrutant aquests dies de confinament -encara que només sigui per la finestra-, fa pensar en els gran moments lunars de la història de l’òpera i de la música en general… La llum de la lluna és aquella que, tot i ser de nit, ens permet veure-hi una mica… o molt… Des de Beethoven fins a Schönberg, trobem planes meravelloses inspirades per la llum màgica i platejada del clar de lluna. Us en proposo tres, i si en teniu ganes, vosaltres podeu proposar les vostres, només m’ho heu de dir!
La primera és -no podia ser d’una altra manera- Casta Diva. Fa pensar que una de les àries més sublims, referent absolut del bel canto, estigui dedicada a la deesa Lluna, que en aquest cas esdevé portadora de pau. Prepareu el vesc sagrat i algun menhir que tingueu a mà, i escolteu atentament:
Si n’és de gentil, la nit a mitjans d’abril… Excel·lent moment per a comprovar-ho! Ara és el genial Donizetti que ens convida a una escena plena de gràcia i nocturnitat: la serenata d’Ernesto a Don Pasquale. A la llum de la lluna, tot és languidesa, pau, misteri i amor:
I per acabar seguim enamorats, però ara amb accent germànic: els amants bessons Siegmund i Sieglinde, s’han retrobat i reconegut després de tota una vida separats. Amenaçats pel sinistre Hunding, busquen una arma per defensar-se. Però en aquell moment la porta s’obre de bat a bat; a fora, magnífica nit de primavera; la lluna plena il·lumina l’interior i deixa caure la seva llum suau sobre la parella… Sieglinde, espantada, demana qui ha entrat, o qui ha sortit… Siegmund la tranquil·litza: ningú no ha sortit, però n’hi ha una que ha entrat: la primavera riu a la sala… Som al primer acte de La Walkíria, i aquí comença un fragment líric d’aquells que Wagner raciona amb compta-gotes: la primavera ha vingut, i ha despertat l’amor que s’ocultava en el pit dels germans nupcials. Esplèndid himne a la Primavera de Siegmund, belcantisme wagnerià en estat pur:
O si ho preferiu, en versió – relíquia:
Entendre l'Òpera 